El vestit

Desesperada, quan pensava que ja no li donava temps, va aconseguir acabar les feines i va poder anar a comprar un vestit a una botiga “outlet” que hi havia a prop de casa seva. Buscant i remirant, no trobava cap vestit que li anés bé:  o bé era massa curt, o li anava gran, o estava trencat... De sobte, quan ja havia perdut l’esperança, va aparèixer la seva mestra, com si fos la seva fada padrina, i li va oferir el millor dels vestits que podria trobar en aquell indret. Era un vestit que li anava com anell al dit, era perfecte. Era un vestit negre amb faldilla de vol. Combinava molt bé amb unes sabates que ella ja tenia.