Un canvi de vida

Al dia següent en Xavi va decidir sorprendre a la Ventafocs presentant-se a casa seva. Un cop allà, li van obrir la porta les germanastres, les quals es van sorprendre al veure’l. Ell va preguntar per Paula, la noia que havia conegut a la festa, i les germanastres estranyades li van preguntar si es referia a la Ventafocs, la qual es trobava al darrere netejant els vidres.

En veure les pèssimes condicions de vida de la Ventafocs dins d’aquella casa en Xavi li va oferir la possibilitat d’anar a viure a un pis que tenia el seu pare de lloguer per ella sola. Ella no va dubtar en anar-se’n, però abans de fer-ho va trucar al seu pare per demanar-li consell i el consentiment per poder emancipar-se. El pare, al veure que la Ventafocs estava patint dins d’aquella casa va acceptar la seva proposta. 

Això, va fer a la Ventafocs realment feliç i per fi va poder abandonar aquella família que la tenia esclavitzada. Des d’aquell moment, la Ventafocs va viure independitzada, va poder gaudir de la llibertat d’estar sola i va portar las regnes de la seva pròpia vida.

La sabata perduda

En Xavi buscant-la va trobar-se amb la sabata i afortunadament, dins d’aquella esportiva hi havia un carnet d’identitat de la noia que havia conegut. Gràcies a això va poder saber com es deia i la va buscar al Facebook per poder contactar amb ella i dir-li que havia trobat la seva esportiva.

Les dotze van tocant

Un cop a la festa, va retrobar-se amb en Xavi i van tornar a compartir moments junts. De cop i volta, les germanastres s’interessen en saber més sobre la noia tan maca que parlava amb en Xavi i l’agafen desprevinguda, a l'adonar-se'n que es tractava de la Ventafocs li van començar a fer preguntes i a increpar-la. Ella espantada al veure que l'havien descobert va començar a córrer per fugir d’elles amb tanta mala sort que se li va descordà una esportiva i la va perdre.

                     

El vestit perfecte

Quan ja gairebé era l’hora de sortir, les seves germanastres van marxar cap a la festa i va aparèixer la seva mestra. Ella li va preguntar com havia anat la nit i la Ventafocs li va explicar tot. De sobte, va treure d’una bossa un vestit preciós per a la Ventafocs que li quedava molt bé i també li va recordar que a les dotze de la nit li havia de retornar el collaret.

Tafaneries

Al dia següent, la Ventafocs estava molt il·lusionada en tornar a veure a en Xavi i a mitja tarda ja va començar a preparar-se per l’última nit de les festes de Gràcia. Mentre s’arreglava escoltava com les seves germanastres parlaven d’una noia que havia estat ballant amb el noi més maco del barri, en Xavi. La ventafocs es va sentir feliç al saber que era ella i que no l’havien reconegut.

Sense paraules

Un cop va arribar a la festa, tothom se la va quedar mirant i ningú la va reconèixer. Un noi es va sorprendre al veure com una noia amb un vestit tan elegant podia anar amb unes esportives, tot i així se li va acostar i  li va proposar ballar amb ella. La Ventafocs es va quedar molt sorpresa davant aquesta invitació, però no va poder dir que no, ja que la simpatia la va captivar. Es van apropar i van començar a ballar. Ell es va presentar com Xavi i li va dir que li agregués al Facebook. Durant una bona estona van estar xerrant sobre les seves vides i ell va pensar que ella no es mereixia aquest tipus de vida. Quan ja era tard, es va acomiadar d’ell i li va dir que demà es podrien tornar a trobar.

Preparada per la festa

Quan les seves germanastres van marxar, la Ventafocs va aprofitar el poc temps del que disposava per arreglar-se per la gran ocasió. Es va fer un recollit envoltat per una fina trena i es va maquillar per ressaltar la seva bellesa. En el moment de sortir per la porta, es va trobar amb una gran sorpresa. De nou, va aparèixer la seva mestra que li va oferir un bonic collaret que li donaria bona sort. Tanmateix, li va advertir que ella també necessitava el collaret per posar-se’l a les dotze de la nit del dia següent, ja que sortia amb uns amics.

Les malignes germanastres

Una vegada va arribar a casa, les seves germanastres, a punt de marxar, la van veure arribar amb la bossa del vestit nou. Li van intentar treure i la van humiliar rient-se d’ella per si pretenia anar a la festa, dient-li que el seu lloc era estar casa. Tot i això, la Ventafocs no es va donar per vençuda i es va proposar oblidar els comentaris de les seves germanastres.

El vestit

Desesperada, quan pensava que ja no li donava temps, va aconseguir acabar les feines i va poder anar a comprar un vestit a una botiga “outlet” que hi havia a prop de casa seva. Buscant i remirant, no trobava cap vestit que li anés bé:  o bé era massa curt, o li anava gran, o estava trencat... De sobte, quan ja havia perdut l’esperança, va aparèixer la seva mestra, com si fos la seva fada padrina, i li va oferir el millor dels vestits que podria trobar en aquell indret. Era un vestit que li anava com anell al dit, era perfecte. Era un vestit negre amb faldilla de vol. Combinava molt bé amb unes sabates que ella ja tenia.

Les Festes de Gràcia!

A l’estiu, com cada any, la comissió de festes del barri Gràcia va organitzar la Festa Major. La Ventafocs estava  molt il·lusionada en assistir a la festa ja que, en aquell moment, podria evadir-se de la seva vida rutinària i tindria la oportunitat de relacionar-se amb altra gent. No obstant, tenia molta feina acumulada i l’havia d’acabar abans de poder sortir. A més a més, les seves germanastres anaven donant més feina  per tal que no tingués temps d’arribar a la festa i la obligaven a planxar els seus vestits i a pentinar-les.

La meva mestra

A causa de la partida del seu pare, se sentia sola dins d’un entorn gens favorable i, per aquest motiu es va recolzar en la seva tutora, la mestra de literatura. Ella l’aportava l’estima que li mancava en la seva família, l’ajudava amb els seus problemes personals i gaudia del seu poc temps lliure compartint moments amb ella.  Era com la seva fada madrina; quan més la necessitava sempre la trobava.

Adéu pare!

Passat un temps, amb l’arribada de la crisi, el pare va haver de marxar a l’estranger per motius laborals. Arran d’això, la Ventafocs va haver de fer-se càrrec de les feines de casa i donar tot el seu salari, ja que els altres membres de la família mantenien el mateix ritme de vida que abans, en el qual malgastaven els diners en qualsevol cosa.

La nova família

Hi havia una vegada, al barri de Gràcia, un bon home que es va casar per segon cop. La nova dona era molt capritxosa, egocèntrica i no buscava feina perquè li agradava aquesta forma de vida. Aquesta senyora tenia dues filles amb el seu mateix caràcter i poc agraciades físicament. En canvi, l’home tenia una filla que era totalment oposada a la personalitat de la seva nova família; era tan dolça i bonica que captivava a tothom que la veia i parlava amb ella. La noia estudiava 4t d’ESO i era coneguda com a Ventafocs pel seu ofici en un forn de llenya.